dimecres, 25 de novembre del 2009

Interviu amb en Papitu.

Destorb: Disculpi el nerviosisme però aquesta és la primera vegada que entrevisto a un canari. És conscient de que es fa estrany de veure un ocell volar amb capa?

Papitu: Al meu planeta això no és cap novetat.

Destorb: Bé, bé, no perdem més temps amb nimietats... És cert que en una ocasió va ser vostè rebutjat a formar part de la redacció de l'home que descansa? Ho considera un acte de racisme?

Papitu: Completament. En aquest blog és fomenta l'odi entre races, sexes i religions.

Destorb: Potser sí. Però no creu que tot plegat es fa de bona fe?

Papitu: Mmmm...estalviaré comentaris.

Destorb: Sí, potser serà millor així. I ja per acabar, contesti'm a la següent pregunta, si us plau: Pit o cuixa?

Papitu: És vostè un malparit ho sabia?

Destorb: Perdoni, com diu?

Papitu: Ja ho has sentit fill de puta. Me'n vaig que m'esperen a la nau nodrissa.



Tens més raó que un Sant, Papitu.

diumenge, 22 de novembre del 2009

Homes en demanda

Aquest home de la foto (J.B), demana molt poc. Tan li dona si la femella escollida sigui rossa o morena, prima o grassa, alta o baixa. Amb el cul caigut o la pitrera escarransida, tu ofereix les teves aptituds, que qualsevol saldo ja li estarà bé.

Val a dir que ell tampoc dona gaire a canvi.



M'equivoco noia, sembla que aquesta vegadaque regala un magnífic simbòlic!!!

dimarts, 17 de novembre del 2009

Blanques, negres o rosades. Però si us plau, prou camuflades.

No voldreu saber del meu parer,
quan el cony de veritable muller,
és realment el meu carnal plaer.

I la titola del travelo més operat,
no l'accepto jo a cavall regalat,
doncs amant sóc de noble forat.

dilluns, 16 de novembre del 2009

Feminisme sí gràcies (petit homenatge).

Sempre que veig a aquesta dona, el cort em batega a mil per hora i m'omplo de joia i satisfacció. Coherència en estat natural i coneixença sense límits. És un exemple a seguir per a totes les dones que es neguen a viure subjugades sota el feu masculí que cohibeix les seves vides. Amb l'empenta de dones com Gemma Liena, el terrorisme masclista s'extingeix i l'era de la testosterona tirànica toca la seva fi. En poques paraules, l'escriptora desperta la dona que hi ha en mi. Gràcies Gemma.


Sí senyora. Amb ella, un altre Món és possible!!